No té masses coses clares,
si veu problemes passa de llarg,
porta buides les butxaques,
i el cor obert quan el sol se'n va
pren el camí de la lluna blanca,
dins dels seus ulls la podràs veure brillar!

La seva és sempre la nit més llarga,
no busca res que amb la mà pugui tocar!

Sota una estrella hi haurà algú sempre,
que sigui com tu, que estigui perdut.

De dia quan torna a casa,
conta en veu alta els minuts i els anys
i mira els records com passen,
mentres espera tornar a marxar.

Vol nar més lluny d'ons els somnis neixen,
tren de l'amor que no sap si pararà.

No entén perquè tot va tan depresa,
per cada tren que perd un somni morirà!

Sota una estrella hi haurà algú sempre,
que sigui com tu, que estigui perdut. (x2)