La primera vegada et va xocar,
no sabies si anava disfressat,
botes camperes, arracada al nas
i els cabells més llargs que ta germana.

Tot i que el bar no era pas petit
i estava ple, de fet com cada nit,
travessant els gots i els teus amics
aquells ulls et feien mal de panxa.

Però era tard,
tenies una cita l'endemà,
te'l vas creuar a la porta i us vau mirar
poc a poc,
sense dir ni un sol mot
i finalment et va donar un somrís de comiat.

De res no va servir ficar-te al llit,
tancant els ulls el tenies allí.
A l'endemà t'havies adormit,
vas fer tard a la cita acordada.
Divendres a les onze puntual
ja eres a la porta d'aquell bar,
tres whiskies llargs i cinc hores més tard
vas marxar amb la cua entre les cames.

I ara és tard,
no l'has tornat a veure a cap més bar,
ni tan sols queda un nom per recordar,
però al cap sempre tindràs
un estrany
i tot el que hagués pogut ser i mai no serà.
Mentre els teus amics tan ben vestits fan bromes,
aquell bon partit que tu tan llesta vas triar
et diu "t'estimo" i tu no el pots mirar.

I ara és tard,
no l'has tornat a veure a cap més bar,
ni tan sols queda un nom per recordar,
però al cap sempre tindràs
un estrany
i tot el que hagués pogut ser i mai no serà.