Tot s tan fosc aquesta nit
qui ha marxat no tornar
i la buidor que tens al pit
potser el temps te l'omplir.
Tot s tan gris aquest mati
que ni els ocells volen volar
vull para el temps ara i aqui
i tornar a comencar!
La tarda avanca cap al vespre
i ara s tan tard com ahir,
ningu no obre cap finestra
cruel ha vencut el desti.
Ara fa vent, bufa de ponent,
les fulles seques ballen un trist comps.
Volen al vent... i s'alcen,
volen al vent... i cauen.
Un fred estrany aquesta nit
la pluja dibuixa un vel,
el forn de pa s'ha fet petit
cauen llgrimes de gel.
Aspre veri d'aquest mati
m'ha despertat la veritat,
el malson s d'ara i aqui
i ningu no ha somiat!
La tarda s ms orfe que mai
el vespre es banya de dol,
la solitud omple l'espai,
com trigar a sortir el sol.
Ara fa vent, bufa de ponent,
les fulles seques ballen un trist comps.
Volen al vent... i s'alcen,
volen al vent... i cauen.