Som dilluns de Pasqua i com cada any
jo porto la mona per al fill gran.
No s igual que altres vegades,
algu avui no ser a taula,
per tothom hi pensa de tant en tant.
Tres canalles costen de pujar,
ningu no perdona i menys el banc.
Desprs de la feina a casa
fas neteja a aquella escala
del bloc on treballa el teu advocat.
I avui torna a ser dissabte,
t'obriran la porta ("hola, com va?"),
et fars la forta ("t'has aprimat"),
el menut pregunta per qu encara no hi ha pare.
Quan surts i tornes a casa
el gust dels seus llavis ("fins aviat"),
fa que no t'amaguis ("t'estimo tant").
La vida s bonica per a vegades complicada,
tant se val.
El teu home s un tros de pa
per com sempre es va deixar enredar.
Quan va sentir la condemna
li va caure el mn a terra,
que llargs es faran aqueixos quatre anys!
Lents passen els dies, ja s Nadal;
els petits esperen el regal.
Pels carrers la gent et mira
i et saluden amb somriures.
D'on treus tantes forces per no plorar?
I avui torna a ser dissabte,
t'obriran la porta ("hola, com va?"),
et fars la forta ("t'has aprimat"),
el menut pregunta per qu encara no hi ha pare.
Quan surts i tornes a casa
el gust dels seus llavis ("fins aviat"),
fa que no t'amaguis ("t'estimo tant").
La vida s bonica per a vegades complicada,
tant se val.