Et vaig conixer una tarda gris, estava a punt de tirar un penal,
per culpa teva vaig fallar un gol cantat,
duies serrell i la bata del collegi tota bruta de fang,
des d'aquell dia el futbol no m'ha agradat.
Vaig estimar-te en secret sense gosar ni dir-te "hola, qu tal",
prou que ho volia per quedava aturat,
a la parada del bus cada mati arribava a l'hora puntual
noms per veure't de lluny all al davant.
Mai no et vaig poder parlar,
mai t'ho vaig confessar,
tu vas ser el meu gran amor dissimulat.
Vaig arribar a festejar aquella vena teva plena de grans
tan sols pel fet de poder tenir-te a prop,
era el millor per fer-la pixar de riure, em sentia especial
per si arribaves em tallava de cop.
Mai no et vaig poder parlar,
mai t'ho vaig confessar,
tu vas ser el meu gran amor dissimulat.
Ahir al mati vaig tornar a trobar-te al Pryca, el teu serrell s igual,
sense poder-ho evitar ens vam creuar,
duies el carro fins dalt ple de salsitxes de porc, pobre animal,
no em vas conixer i jo em vaig fer el despistat.
Pot ser vam se afortunats
de mai no haver parlat,
a mi les salsitxes mai m'han agradat.